BESIBERRI SUD

Com que aquesta sortida va ser pur Rock 'n Roll, la cançó del dia és pur Rock 'n Roll. Love Removal Machine.

La segona setmana de les vacances la passaríem arran de platja on difícilment faríem cap cim, però vam continuar agafant forma perquè estava previst realitzar el meu primer 3000 en terres catalanes i gairebé es podria dir que a nivell general, doncs al Perú, tot i pujar fins als 4.500 metres durant el camí Inca, la dificultat era gairebé nul.la

El Besiberri seria el primer cim de categoria que intentaria coronar. 

Per tal d'aclimatar-me a l'alçada, un cop arribat a Santorens el matí primer vaig decidir fer una sortida pel meu compte cap al capdamunt de la Serra, on prendria contacte amb l'alçada, si bé el camí era senzill i sense grans desnivells. 

A les 7 del matí sortia de casa amb el convenciment que m'agafaria l'aiguat doncs els entesos del poble m'havien dit la nit abans que si anava tan lluny, em mullaria. El cert és que el contrast de temperatura era descomunal.

Un cop a Solanos, la vista de Santorens era molt tranquil·la i tot apuntava que no veuria gaire gent en força estona, pel que vaig decidir agafar el mòbil i buscar quelcom que escoltar perquè la caminada no fos tan pesada. Amb la vista n'hi havia prou, però si amés podia anar aprenent anglès, molt millor.

A l'alçada de Sant Vicenç Ferrer, ja podíem veure la Roca de Sant Salvador i l'embassament d'Escales. 

En les pròximes 4 hores els únics habitants que vaig veure, m'esperaven al Tossal Gros.

I finalment vaig parar a esmorzar per sobre del Munyidó un cop es trenca cap a l'altra vall, camí de Calvera.

Tot veient el massís del Turbón.

Un cop aclimatat a l'alçada només calia esperar que arribés el Zorro i el bon temps, ja que no m'atreviria a pujar un 3000 sense el convenciment que el temps seria extraordinari.

El dijous 15 era el dia assenyalat. El Zorro arribava el 14 al vespre i em va assegurar que no es tiraria enrere. Així que efectivament, a quarts de 9 arribava de Barcelona i a quarts de 10 enganyàvem al Joan sala per què vingués també.

A les 6 del matí havíem quedat al Pedrís de Santorens i tots puntuals vam acudir inclús el Joan Sala que havia passat mala nit i havia vingut a avisar que finalment no podria venir.

Així doncs, sortim puntuals cap al pàrking de Conangles d'on sortiríem amb destí Besiberri i final a Caldes de Boí a l'altra vall.

Al mateix pàrking, vam coincidir amb 3 valencians que ens acompanyarien fins al capdamunt del Besiberri tot i que ells continuarien fins al Refugi Ventosa i Calvell a l'Estany Negre. Comencem a agafar altura per un camí molt ben marcat tot travessant salts d'aigua espectaculars.

De seguida quasi sense adonar-nos-en arribem als llacs on es podia veure la immensitat de la Vall del Besiberri. I al fons el massís de la Maladeta i l'Aneto.

A partir d'aquí i un cop superat el llac, per davant començava l'autèntic Rock 'n Roll. Una paret impressionant de pedra, roca i glaç que ens portaria al coll d'Abellers a pocs metres de coronar el Besiberri Sud. Com que no dúiem grampons la nostra feina era sortejar la glacera, que en cas d'haver-ne dut potser també ho haguéssim hagut de fer, ja que era autèntic glaç.

L'ascensió no va estar exempta de perills, tot i que vam riure força degut a la meva inexperiència i impetuositat. Segons el Jordi el Besiberi és ara un cim per sota de 3000 després de la quantitat de pedres que vaig tirar cap avall. Els Valencians inclús es van posar el casc. No se'n fiaven, però es que jo per moments me n'anava avall i a fe de deu que aquí si baixes de cop, ja no et recullen. :-o

La solució, "cuerpo a tierra" i com les pantiganes, a quatre grapes i anar esgarrapant, mentre els altres em miraven estorats com feia caure un cim dels Pirineus. Lògicament no hi ha proves gràfiques, ja que amb prou feina em podia mantenir a cota i els altres cabrons només feien que riure. Per sort, de seguida vaig poder agafar el camí i tornar a ser un bípede capaç de mantenir el cap per sobre dels peus.

Les vistes de la vall del Besiberri són d'escàndol. i el dia que vam agafar de pel·lícula

Un cop superat el perill el cangelo i tot la resta, coronem el Coll d'Abellers i ens disposem a fer cim al Besiberri Sud. D'aquí fins a dalt no hi ha cap mena de perill i només cal anar grimpant una mica fins a arribar al cim on ens trobem alguna altra gent que havien sortit des del refugi abans que nosaltres.

Al cim del Besiberri amb el Jordi, un autèntic crack i una companyia immillorable. Gràcies per acompanyar-me en aquest repte.

Les vistes des del capdamunt són un regal a l'abast de tots aquells que vulguin esforçar-se una mica per arribar aquí dalt. No els decebrà en absolut. Aneto i Maladeta al fons i els Besiberris Nord i Mig en primer terme.

Al Comoloformo, uns altres alpinistes fent cim. Nosaltres decidim no fer-lo ja que ens hauríem d'encordar i no anàvem preparats. Així que ens fotem el dinar i un cop retingut a la retina el paisatge impressionant desfem camí fins el Coll d'Avellers de nou on trencaríem cap a la vall de Barrabés fins a Caldes de Boí.

La baixada ens la prometem molt feliços però de seguida ens trobem amb una llengua de neu que una vegada més ens farà desviar de la ruta natural per tal de salvar-la, tot i que amb grampons es baixava de meravella i sense doncs amb un parell d'ous potser també, però nosaltres decidim fotre'ns els ous en una truita de patata i ceba, no fos cas que rellisquéssim i anéssim a parar de cap al Llac Gelat

Continuem perdent altura fins als Llacs de Gémena, un altre regal de la naturalesa a l'abast de més mortals, ja que fins aquí es pot pujar sense problema. Bordegem el llac i ens trobem uns flipats que a les 5 de la tarda pretenien fer cim i tornar a baixar. Tenint en compte que nosaltres portàvem 2 hores de descens i ens en faltaven 3 per arribar a Caldes, estimo que a les 12 de la nit els estarien rescatant a costa del contribuent. Però tots tranquils!! DUIEN FRONTALS. #Oletu.

Quan iniciem el descens del Llac cap al Pla de la Cabana, ens trobem un altre friky però en aquest cas amb més senderi, que també pujava cap al cim. Aquest se n'hi anava a dormir. Mira hi ha gent per tot a la vinya del senyor. Ens va ensenyar fotos de bivacs en ple hivern. No l'he trobat a Internet, però de ben segur que deu tenir Blog, Facebook, Twitter i de tot. Si algú en sap adreces, m'ho feu saber. M'agradaria seguir-lo.

La baixada fins al Pla de la cabana és una mica pesat, si bé abandonem les roques granítiques que ens han estat acompanyant les darreres 4 hores i comencem a perdre altura ràpidament fins a arribar a un dels llocs més guapos de tota la jornada. A més diuen els entesos que és el paradís dels Ceps. Jo no estava per posar-me'n a buscar gaires i el Jordi només volia mullar els peus.

Sembla que no havien engegat l'escalfador de l'aigua.

Allà dalt érem tot just fa 4 hores, i ara relaxant-nos i fent temps perquè ens vinguin a recollir. Les eugues poca conversa ens van donar. La veritat és que donava gust veure-les, de lo grasses i llustroses que estaven.

Un cop refrescats i arreposats, ja iniciem el darrer tram de baixada per dintre del bosc fins arribar a Caldes on el Jordi tractava de decidir si havia de fer La Porta del Cel amb els Estrallufats, o si pel contrari s'havia de quedar amb la seva companya, la Teia que val un imperi. 

Finalment va decidir fer la travessa i em va donar unes idees per el proper estiu.

BESIBERRI SUD 3.017 mts