Aquest estiu ha estat molt ben aprofitat. Disposem de tres setmanes de vacances tots tres junts i les combinem entre la platja, muntanya i família.
La primera parada és a Gósol, un poble del Berguedà del que n'havia sentit a parlar moltes vegades, per la clàssica Gósol-Berga, per ser el poble de la meva amiga Dolors, però on no havíem estat mai. He de dir que ens va entusiasmar el poble que ens va rebre amb una fresqueta boníssima el darrer cap de setmana de Juliol.
Ens vam allotjar al Càmping Cadí Vacances en una caseta de fusta menuda però suficient. Els termes es complien tots: piscina i espai a dojo per l'Arlet, tranquil.litat per l'Eli i muntanyes per mi.
El meu objectiu era coronar el Pedraforca i per això vaig convocar el meu amic Xavi, al Sebas, en Rai... per acompanyar-me, però per una raó o una altra tots es van rilar. Em tocaria fer-ho sol. Colla de maricones!! ;-)
Els primers dies me'ls vaig prendre d'assimilació del terreny. Ens estaríem una setmana i no era qüestió de pujar el primer dia sense esperar que els acompanyants es decidissin.
Així que després d'una primera sortida pels voltants del càmping el dimarts vaig agafar la Goka i vaig a anar a fer una volta al Pedraforca en BTT. A les 7 del matí amb la fresca sortim del càmping en direcció Saldes per la carretera tot seguint un trak que em portaria gairebé a 2000 mts d'alçada envoltant el Pedraforca. Un cop creuat el poble de Saldes es trenca a l'esquerra en una pista forestal que et continua baixant per un seguit de camins fins que de sobte ens posem a pujar de forma constant durant 12 km per salvar 1000 mts de desnivell amb rampes del 20% que m'obliguen a tirar de molinet una estona.
Les vistes són extraordinàries d'un Pedraforca majestuós tot aprofitant l'ombra que em regala haver matinat tant.
Seguim pujant fins a coronar el Coll de Bauma on el nostre trak ens indica que hem de seguir pujant una bona estona més. Aquí perdem de vista el Pedraforca i ja no el tornarem a veure fins arribar a dalt de tot.
Un cop coronem el punt més alt de la volta, el regal és espectacular. Muntanyes i prats plens de vaques i el Pedraforca observant, majestuós.
Després de baixar una estona suau seguint el camí, trenquem a la dreta per agafar un camí molt més abrupte fins a arribar a la carretera que ens tornarà a Gósol, no sense coronar abans la Josa del Cadí que tot i ser un port molt curt i per asfalt es fa dur, ja que no el contemplava a la ruta.
Un cop a casa, esmorzar i piscina amb les meves reines.
Un cop a casa, esmorzar i piscina amb les meves reines.
Ara que ja havia vist el Pedraforca pel davant i pel darrere, ja podem afrontar l'ascensió.
Descansaria un parell de dies i aprofitaríem per quedar amb la colla de xinesos que també passaven uns dies per la zona. La canalla s'ho passen molt bé quan són junts i els pares també.
Una tarda mentre prenem un gelat a la plaça del poble ens trobem a l'Helena Miquel la cantant i compositora d'Élena i el seu company Lluïs Cots el tècnic de so. El món és un mocador. Ens comenten que ja estan gravant les cançons del proper disc. Ja tenim ganes de sentir-lo.
Després de 2 dies fent el ganso finalment el divendres ben d'hora, 6 del matí, inicio l'ascens tot seguint el trak de El Porquet de Sant Antoni on diu que sortirem de Gósol pel Camí dels bons Homes.
Arribarem al Coll de Font Terrers, on ens endinsem al bosc fins a coronar el Coll del Teuler.
Tot just aquí es dificulta una mica el camí, ja que no es veuen fites ni marques molt seguides i costa trobar el camí, però gràcies al Trak i a l'orientació, de seguida tornem a trobar el camí.
Abans d'arribar a la Collada del Verdet, trobo uns excursionistes molt matiners. Baixaven per la tartera i l'esllavissada de pedres em va posar alerta.
Isards baixant la tartera mentre jo buscava el camí cap al Pedraforca. Van ser els primers habitants que vaig veure en 2 hores.
Un cop a la Collada del verdet i donada la meva inexperiència a la muntanya, decideixo esperar els primers muntanyencs que pujaven des del mirador de Gresolet. Al cap i a la fi no havia de guanyar a ningú i millor esperar a fer la grimpada acompanyat que en solitari.
Mentrestant i aprofitant que hi havia cobertura de dades li envio una foto a les meves nines que deuen dormir allà baix.
Un cop iniciem la grimpada ens espera una hora de pujar i baixar tot crestejant el Pollegó Superior fins a coronar finalment el PEDRAFORCA.
Dia espectacular sense núvols, podent gaudir de tota la serralada del Cadí i el Berguedà i de visitants d'excepció.
D'aquí fins avall intentant mantenir l'equilibri per la tartera de Gósol i com que els muntanyers de ciutat en lloc de mirar les fites només mirem el GPS, doncs igual que El Porquet de Sant Antoni, jo també vaig agafar el camí equivocat, però com diu la dita "cara avall, tota merda corre"
Finalment arribo al càmping, i em foto un bon esmorzar i un bany recuperador a la piscina.
Val a dir que tres dies després encara em fotien mal les cames. Experiència a repetir sense cap mena de dubte. La setmana següent cap a la platja i la propera objectiu 3000: BESIBERRI SUD.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada