El dilluns 17 de juny havia de ser un dia important. Arribava la sortida anual que els companys de feina duem a terme coincidint amb el dia de la construcció. Tot just és la 2ª edició i ja s'està convertint en un clàssic al calendari.
La zona escollida va ser un cop més la Vall de Núria, si bé en aquesta ocasió no faríem l'Olla de Núria degut a les recents nevades. Però intentarem fer cim al Puigmal.
Així doncs, a les 5 del matí sona Sigur Ros al despertador, i m'aixeco com un nen que va d'excursió amb els amics del cole.
Una complexa xarxa logística ens havia de reunir a La Garriga a les 6:15. Jo passava a buscar al Xavi, l'Alberto a l'Òscar, el Jordi al Carlos... Al final ens presentem 5 a l'hora pactada. El Carlos cau de l'aventura lamentablement.
Doncs sense més dilació carretera i manta. Bé, carretera i gaudir de les situacions inversemblants que li succeeixen al Jordi a diari. És un pou d'anècdotes que ens mantenen en mode "descojone" ON, fins a l'arribada a Ribes on fem un cafetó.
Tot i conèixer el camí i seguir el Trak, escollim el cantó del sol. #oletu. Quan ens n'adonem arribem al pont que travessa el Freser i uneix ambdós camins.
Després de fer una mica el ruc (aquí encara rèiem) i creuar el pont, començo a tirar fort cap a dalt. El Xavi se m'enganxa com una paparra i els altres sembla que es queden però estrenyen les dents i aconsegueixen mantenir el ritme fins a arribar a Núria, on ens hi plantem en 2 hores.
Molt apurats no anirien, perquè ens vam creuar amb una rossa que diu que marcava fred. Hahaha, tenen temps fins i tot per fixar-se en aquests detalls.
No hi ha perill d'allaus ni grans llengües de neu pel que iniciem l'ascens cap al Puigmal. Torno a tirar fort cap a dalt, però es comencen a sentir veus crítiques pel darrera. Seran Maricons!! Si soc l'únic que no ha vist que la rossa tenia fred!!
Així que decideixo que sigui un altre qui marqui el ritme i aprofito per fer-me una foto de facebook. El que passa que no m'han tret amb les piernacas que se m'estan posant. Han preferit tirar de cel i núvols.
Així que decideixo que sigui un altre qui marqui el ritme i aprofito per fer-me una foto de facebook. El que passa que no m'han tret amb les piernacas que se m'estan posant. Han preferit tirar de cel i núvols.
El Xavi i l'Oscar es posen a tirar a molt bon ritme i jo em quedo amb l'Alberto i el Jordi que feien més mala cara. A mitja pujada descarrego de pes a l'Alberto cosa que agraeix i el Jordi comença a queixar-se del vent, del ritme imposat al primer tram i de que mai ho havia passat tan malament. Quin teòric aquest Jordi. Hahaha. Però que consti que és qui va veure la marca del fred a la rossa que baixava de Núria.
Al cap de 3 hores fem Cim, però amb prou feines ens hi podem quedar ja que el vent sostingut era fortíssim i les ratxes potser arribaven als 100 km/h. Era complicat mantenir-se dret. Fem la foto i fotem el camp cap avall a buscar una zona arrase-rada que ens permeti menjar-nos els entrepans i beure'ns el vi.
Realment el vent bufava amb força. A alguns els costava arribar a fer cim.
Tirem avall per la zona francesa, tot travessant les pistes d'Err-Puigmal, Val a dir que la baixada es va fer llarga de nassos. El primer tram de baixada és "pestosillo" fins que no creues les pistes d'esquí i el vent no ens va permetre gaudir de les vistes.
Els amics de Sant Joan de les Abadesses ens havien posat banderoles per seguir el camí. però quan ens en vam adonar havíem abandonat el trak que es trobava al fons de la vall que nosaltres estàvem crestejant. Però on caram ens duien aquesta gent? #Vahomeva.
Vam haver de trencar muntanya avall on hi ha qui es va a posar a esquiar sobre la tartera. Després ens queixarem dels genolls.
Tirem avall per la zona francesa, tot travessant les pistes d'Err-Puigmal, Val a dir que la baixada es va fer llarga de nassos. El primer tram de baixada és "pestosillo" fins que no creues les pistes d'esquí i el vent no ens va permetre gaudir de les vistes.
Els amics de Sant Joan de les Abadesses ens havien posat banderoles per seguir el camí. però quan ens en vam adonar havíem abandonat el trak que es trobava al fons de la vall que nosaltres estàvem crestejant. Però on caram ens duien aquesta gent? #Vahomeva.
Vam haver de trencar muntanya avall on hi ha qui es va a posar a esquiar sobre la tartera. Després ens queixarem dels genolls.
Per sort aquesta variant del camí ens va regalar l'opció de contemplar com corrien un ramat d'animalons que no sabríem catalogar si eren muflons, o isards o simplement cabres munteses. Corns no en tenien, però la meva incultura en fauna i flora m'impedeix determinar de que es tractava i tampoc vaig estar hàbil a l'hora de fer-los unes fotos. També vam gaudir de les marmotes.
El primer d'ells és la pèrdua de la sola de la sabatilla. Per si no quedava baixada, el tio va decidir posar pneumàtics llisos fins al final de la jornada.
I la segona, la classe pràctica de com posar-se crema solar a la zona de la coroneta sense treure's el Buff, que a l'hora feia de gorro. D'aquest segon instant no hi ha prova gràfica, però a fer de Déu que és cert.
D'aquí fins al final no gaire més a destacar, més enllà que el Jordi continuava entossudit a seguir el trak al gps quan hi havia un camí marcat amb pintura blanca. Però bé, és el Jordi i "hay que quererlo así".
Mireu mireu qui anava al davant!! Doncs el camí era cap a l'esquerra!! Menys mal que ens hem vam adonar aviat, si no apareixem a Planoles o a Sant Joan de les Abadesses.
El Xavi que va passar a la fase "començo a estar molt putejat" i jo mateix que tenia ganes d'arribar i sobretot de no prendre mal, ja que l'any passat vaig haver de fer la Olla Interruptus per un esquinç de grau 2 tot baixant xino xano, com era el cas.
Finalment vam arribar a Queralbs després de 10 hores, i ens vam poder prendre una clareta ben freda mentre comentàvem la jugada.
Diuen que algú encara se'n va anar a jugar al Pàdel...
Sembla ser que va perdre...
Per pallissa...
Un altre se'n va anar al Leroy Merlin, la seva segona casa...
I també diuen que n'hi ha un que a l'endemà va preferir mullar-se perquè no podia córrer...
El de la sabatilla "slick" no va respirar en tot el dia.
Jo estava bé. 10 hores per la muntanya i no em vaig trencar res.
Dades del dia:
Sortida Anual Vall de Ribes
Distància: 28,620 Km
Temps: 10:00 h
Desnivell +: 2.268 mts
Ritme: 17:39 min/km
Mireu mireu qui anava al davant!! Doncs el camí era cap a l'esquerra!! Menys mal que ens hem vam adonar aviat, si no apareixem a Planoles o a Sant Joan de les Abadesses.
El Xavi que va passar a la fase "començo a estar molt putejat" i jo mateix que tenia ganes d'arribar i sobretot de no prendre mal, ja que l'any passat vaig haver de fer la Olla Interruptus per un esquinç de grau 2 tot baixant xino xano, com era el cas.
Finalment vam arribar a Queralbs després de 10 hores, i ens vam poder prendre una clareta ben freda mentre comentàvem la jugada.
| Òscar (el alemán) Jesús (The pupes) Jordi (Mr. GPS) Xavi (el guapu) Alberto (Mr Slicks) |
Diuen que algú encara se'n va anar a jugar al Pàdel...
Sembla ser que va perdre...
Per pallissa...
Un altre se'n va anar al Leroy Merlin, la seva segona casa...
I també diuen que n'hi ha un que a l'endemà va preferir mullar-se perquè no podia córrer...
El de la sabatilla "slick" no va respirar en tot el dia.
Jo estava bé. 10 hores per la muntanya i no em vaig trencar res.
Dades del dia:
Sortida Anual Vall de Ribes
Distància: 28,620 Km
Temps: 10:00 h
Desnivell +: 2.268 mts
Ritme: 17:39 min/km









Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada